Aixopluc cíclic

Sol i avantdonat en una nit de lluna plena.

rescatat d’un destí incert

al caliu d’una nova llar recorda amb nostàlgia

i enfontsant-hi la ma hi troba la clau

l’escalfor i la tendresa d’un tou confortable

del que fa temps va ser n’amaga un record

i amb el que ja no deu ser en comparteix desfilades

i va marxar per renovar-se

entren, surten, pugen, baixen, llegeixen, ballen, escriuen, criden, s’enamoren, es barallen…

per acabar volant i amagar-se en la foscor

lluny.. lluny.. lluny

presències desvalgudes s’hi emparen

abrigall i cau de vides, manté el caliu en un doçs aixopluc

per tornar a començar